Digeriñ al lañser pennañ

Kemmoù

14 429 okted lamet ,  5 vloaz zo
Diverradenn ebet eus ar c'hemm
Hervez an dihelloù ez eo e Llívia edo an tolpad tud koshañ anavezet e Cerdanya, e dibenn oadvezh an arem. Levezonoù iberek da gentañ, romanek da c'houde, a voe war ar boblañs.
 
<!--
S’ha especulat amb que la població anomenada Brachile, capital dels karretans, ceretans o ceretes, podia haver estat la Llívia preromana.
 
== Geografia ==
{{capentcat|center}}
{{entcat|[[Cereja]]|26}}
{{entcat|[[Gorguja]]|38}}
{{entcat|[[Llívia]]|1.188}}
|}
Està situada al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles.
 
 
El [[Segre]] creua el terme municipal, entrant-hi per [[Estavar]]. Al seu pas per Llívia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i Éguet.
 
Vers el nord-est i darrere de la carena del puig del Castell, pot accedir-se als tranquils paratges de la font del Sofre, més propera i situada a la petita [[vall d'Estaüja]], i de la font del Ferro, a la confluència del torrent del Tudó amb la riera de les Valls o de Targasona.
 
Al seu territori destaquen el [[Puig de Llívia]] (1.357,5 m) –també dit Turó del Castell–, el [[Serrat de Baladret]] (1.428 m) i el [[Pla del Tudó]] (1.403 m), a més de la Roca Canal i el [[Serrat de Palmanill]], tot formant una petita serra prolongada en direcció al caos de Targasona i d'Angostrina, i sobresortint de la fèrtil plana que envolta la vila.
-->
 
[[Restr:Llívia panoràmica.jpg|thumb|300px|centre|Gwel eus Llívia hag an trowardroioù]]
 
Kêrbenn [[Cerdanya]] e voe goude, e-pad meur a gantved, a-raok na voe kemeret he lec'h gant [[Puigcerdà]] er Grennamzer.
<!--
<br>
Com a conseqüència de la [[Guerres púniques|II Guerra Púnica]], l'àrea catalana va restar sota dominació romana cap al 200 aC. Els romans varen avançar vers la Cerdanya a través de la vall del [[Tet]] (Conflent i Rosselló), procedents de Narbona.
 
Els romans van construir la ''Strata Confletana'' que perllongaren cap a Lleida seguint el curs del [[Segre]]. A aquest tram se'l va anomenar ''Strata Ceretana'' i data del 250 aC, aproximadament.<br>
Els romans no van poder ocupar amb molta facilitat els territoris controlats pels ceretans, ja que aquests hi van oposar resistència. En una data tan tardana com l'any 50 aC, el general Caius Fabius va expulsar del Pirineu oriental als seguidors de Pompeu, que s'hi havia establert i rebut suport local. Cap al 39 aC, Domicius Calvinus, tractava de pacificar els natius, ja que 200 anys de romanització no havien estat suficients.
 
Els romans van fortificar un castrum (campament romà) a Iulia Lybica, l'actual Llívia, amb la qual cosa esdevingué la capital de la Cerdanya durant molts segles i rivalitzà en importància amb [[la Seu d'Urgell]]. És poc probable que Iulia Lybica fos de fundació exclusivament romana i molt més probable que ja hi hagués aquí un nucli de població ceretana força antic i d'una certa importància.<br>
La fundació o l'elecció de l'indret no és casual. Iulia Lybica es trobava a un turó molt estratègic, que servia per vigilar els passos del port del Pimorent a través de la vall del Querol, el pas del Coll de la Perxa i era un bon punt d'observació dels passos de Toses i del Pendís. Tanmateix, molt a prop de Llívia s'hi trobaven ''aquae calidae'' (fonts termals), que encara es conserven a Dorres i a altres punts de les rodalies, a les quals els romans eren molt afeccionats.
 
Segons l'historiador Ptolomeu, Iulia Lybica va ser un nom concedit per [[Juli Cèsar]] al poble que probablement hi havia a Llívia abans de l'ocupació romana i que probablement s'anomenava Kerre o Ker.
 
La presència romana a Llívia no només és documental, ja que s'han trobat moltes restes d'origen romà: mosaics, ceràmiques, denaris (monedes), restes d'edificacions, murs, etc.
 
La probable concessió del títol de municipi per part de l'emperador Juli Cèsar –i d'aquí, possiblement, el seu nom de Iulia Lybica– i el fet d'erigir-se en capital és reflex de la seva importància en el marc pirinenc. Juli Cèsar també li atorgà el dret llatí, privilegi que es concedia a poques ciutats i que feia que Iulia Lybica estigués regida per les mateixes lleis que Roma i no es tractés com una simple possessió conquerida. És a dir, el dret romà i la ciutadania.
 
L’any 116 fou destruïda per una rebel·lió i més tard repoblada sota l'Emperador Adrià, qui envià una colònia per restaurar el nucli de població sota la seva protecció.
 
====Època Visigòtica====
El rei [[visigot]] [[Wamba]] (Toledo), va haver de sufocar l'aixecament del Duc de Pau (a Narbona), per la qual cosa envià exèrcits a través de la strata ceretana des d'Ilerda (Lleida) fins a Iulia Lybica, lloc on el bisbe de la Seu: Jacint –que s'havia fortificat al castell de Llívia– hi va oposar resistència.
 
Finalment, fou derrotat juntament amb el general god Araujiste.
 
La influència visigoda a la Cerdanya no va ser pas massa forta, ja que la romanització, que tant va costar d'imposar-se, un cop establerta va esborrar tot rastre de la cultura anterior i amb això va deixar una petjada molt difícil d'esborrar, si bé es va mantenir un substrat pre-romà que va tornar a reaparèixer amb moderació quan el domini romà va decaure.
 
====Època Musulmana====
L'any [[720]], després de la [[Al-àndalus|invasió sarraïna de la península ibèrica]], la Cerdanya va restar sota domini musulmà, no abans d'importants vessaments de sang.
 
El [[vali]] o governador musulmà Munusa va fortificar el ''castrum libyae'' cap el [[731]] i allà hi passava molt de temps.
 
Segons conta la llegenda, el govern de Munusa es va caracteritzar per un domini molt dur fins que es va enamorar de Lampègia, filla del duc d'[[Aquitània]]. Varen viure en pau i tranquilitat a Llívia. Munusa es va convertir al cristianisme i va fer construir una ermita. Això va arribar a oïdes de l'[[emirat de Còrdova|emir de Còrdova]]: [[Abd-al-Rahman I]], qui va enviar un exèrcit que ho va arrasar tot al seu pas al llarg del [[Segre]] fins a Llívia.
 
Munusa i Lampègia van poder escapar fins els boscos d'Odelló, a la Perxa. Allí, hi amagaren la imatge de la Verge que s'havien endut per tal que no la destruissin. Finalment, Munusa va ser capturat i decaptitat, mentre que Lampègia va ser portada a Abd-el-Rahman, qui s'enamorà d'ella.
 
La realitat històrica no és ben bé aquesta. Cap el 731, el dereber Munusa, vali de Septimània, d'acord amb el Duc cristià Eudes d'Aquitània, es va rebel·lar contra els àrabs de Còrdoba. Va lluitar en contra dels seus germans islàmics de Cerdanya i va perseguir als cristians aliats amb els àrabs, fent cremar a la foguera a Nambad, bisbe de la Seu d'Urgell. Munusa va ser derrotat a Llívia pel vali cordobès Abd-el-Rahman ibn 'Abd-Allah al Gafiqi, que va proseguir la seva ofensiva fins a Poitiers, on va ser derrotat pel famós Carles Martel l'any 732. Aquest va ser el punt on els musulmans van ser derrotats i on va començar la reconquesta dels francs. La Septimània i el Rosselló van ser alliberats dels musulmans cap al 759.
 
====Edat Moderna====
Mancada Llívia del seu castell, va ser posada immediatament sota protecció reial ("Lloc Reial"), essent regida per un Alcalde i un Conseller Municipal, si bé aquest sistema no va ser plenament estable fins el [[segle XVI]]. Per a l'elecció dels càrrecs públics s'instaurà un sistema d'[[insaculació]] l'any [[1574]].
 
A la segona meitat del segle XVI es van recollir els antics privilegis al [[Llibre Ferrat]], al qual se li afegiren alguns textos el [[1579]] i uns altres més al [[segle XVII]].
 
El [[1528]], l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va concedir a Llívia el títol de Vila. Potser aquest va ser el títol més determinant de tota la història de Llívia, ja que va ser el que van fer servir els lliviencs un segle més tard, amb el [[Tractat dels Pirineus]] a la mà per oposar-se a formar part de França.
 
El fet més destacat, però, d'aquesta Era per a Llívia va ser el Tractat dels Pirineus. Entre el 1659 i el [[1660]] i en el marc del Tractat dels Pirineus, els francesos, aconseguiren tot el [[Rosselló]], el [[Vallespir]], el [[Conflent]], el [[Capcir]] i part de la [[Cerdanya]]. Per a aquesta comarca, la discussió fou llarga, ja que tots hi tenien presents els avantatges estratègics que comportava la seva possessió, per la qual cosa hi hagué força discusions entre els comissionats espanyols i francesos. Els darrers arribaren a acceptar de deixar Bellver a Espanya i fins i tot Puigcerdà, mentre es garantiren l'annexió de 33 pobles cerdans, dels quals se salvà Llívia, de formar-ne part, en al·legar [[Miquel de Salbà i de Vallgornera]], comissionat espanyol, que el tractat parlava de villages o "pobles" i que Llívia no era altra cosa que una "Vila" i, per tant, no podia formar part de la zona segregada.
 
Els francesos, però, pogueren marcar un nou "gol" en introduir-hi una darrera clàusula: mai més no podria fortificar-se aquesta població, cosa que fou mig autojustificada pel Consell d'Aragó en argumentar que els francesos no retindran Llívia i, per tant, la condició de no fortificar Llívia no era important ja que s’havia començat la fortificació de Puigcerdà. A canvi, el camí que uniria Llívia de Puigcerdà seria el camí reial, lliure de peatge.
 
El [[Tractat de Llívia]] (1660) va ser l'acord complementari que en consumava la separació. Fins al [[1716]] va pertànyer a la [[vegueria]] de Cerdanya, i des de llavors fins al [[1833]], al [[corregiment]] de Puigcerdà, excepte en el període [[1812]]-13, en què fou del departament del Segre, francès. Però no és fins el [[1868]], sota el definitiu [[Tractat de Baiona]], que s’estableixen les fites que separen els territoris estatals de França i Espanya, amb els agregats de [[Gorguja]] i [[Cereja]], així com els camins que havia de seguir el bestiar per pasturar als comunals del [[Carlit]] i els drets de reg.
 
Cal tenir present que el concepte de [[sobirania]] estatal i el d'estat mateix no era el mateix a l'època en què es va signar el Tractat dels Pirineus que el que tenim des del [[segle XIX]] i, molt més acusadament, des del [[segle XX]]. El canvi de sobirania dels municipis cerdans no va ser inicialment traumàtica, ja que representava poc més que passar de dependre d'un senyor a passar a dependre d'un altre. Però a partir de la [[Revolució Francesa]] es detecta un canvi molt més acusat. La llengua francesa s’[[prohibicions del català|imposarà com a única oficial]] –tal com passa encara avui dia– i l'estat francés tractarà d'esborrar tot rastre de l'antiga pertenyença a Catalunya. Tot i així, els matrimonis mixtos entre cerdans d'un i l'altre costat de la ratlla han estat freqüents sempre, a l'igual que molts propietaris que tenen camps i masies a un i altre costat, protegits pel mateix Tractat dels Pirineus.
 
====Edat Contemporània====
Llívia és actualment un municipi de la província de [[Girona]], i pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà.
 
En els darrers segles, la població ha estat canviant, oscil·lant entre els 700 i els 1.200 habitants, aproximadament, amb un mínim vers el [[1940]]. Actualment, el municipi compta amb 903 habitants i la seva superfície és de 12,84 Km&sup2;.
 
La superfície conreada representa al voltant del 60% del terme, i resulta ser la de major volum de la [[Baixa Cerdanya]]. A més, quasi una tercera part és de [[regadiu]]. Hi predomina el conreu de patates per sobre del de cereals (quasi exclusivament [[blat]]), els [[prat]]s i els [[farratge]]s. Contràriament, la superfície destinada a [[regadiu|horta]] i [[fruiter]]s –pereres– és molt reduïda. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà.
 
Al segle XIX hi hagué una important activitat [[tèxtil]], amb diverses fàbriques, així com dos molins fariners i altres indústries. Actualment, a més de l'[[agricultura]], la població viu del [[comerç]] –rams de l'alimentació i del vestit, sobretot– i de serveis en general, així com de l'[[hoteleria]].
 
==Llocs d'interès==
[[Image:Llívia carrer estret.jpg|thumb|Un carreró del Barri Antic.]]
* [[Farmàcia Esteve de Llívia]]
* [[Castell de Llívia|El castell]]
* [[Nostra Senyora dels Àngels de Llívia|L'església parroquial]]
* [[Torre Bernat de So]]
* [[Creu de Toret]]
 
===El Barri Vell===
 
Podem passejar pel seu barri vell, declarat d'interès cultural, format per cases típiques cerdanes, moltes d'elles restaurades.
Algunes d'elles són de la típica arquitectura cerdana, amb teulada de pissarra, portals amb clau granítica, façana de pedra picada i balconades i porticons de fusta.
 
Al Barri Vell trobem també l'edifici de la Rectoria, l'Església de la Mare de Déu dels Àngels, la Torre Bernat de So, la creu de Toret i el Museu de l'antiga Farmàcia de Llívia.
 
==Festes i activitats de projecció exterior==
 
*'''Festa Major.''' Es celebra el 14 de febrer, dia de Sant Valentí.
 
*'''Festcat. Escola de la festa.''' Té lloc la segona setmana completa del mes de juliol. Cursos i tallers sobre cultura d'arrel vehiculen els diferents àmbits de la festa tradicional i popular dels Països Catalans, alhora que es complementen amb espectacles i activitats obertes a tota la població i a la comarca, amb destacats artistes i tertulians. [http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.ab389f3014923b227db2b8f6b0c0e1a0/?vgnextoid=ab7305551ee82110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ab7305551ee82110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Web oficial]
 
*'''[[Festival de música de Llívia]]'''
 
==Hostaleria i Gastronomia==
Llívia és una població amb una gran abundància de restaurants, tant de qualitat com assequibles.
 
Pel que fa a l'allotjament, hi ha diversos hotels, apartahotels, hostals i fondes, a més d'un alberg.
 
==Esports==
Llívia disposa d'un Pavelló Poliesportiu Municipal, un camp de futbol, una piscina municipal i un skatepark.
Els esports més practicats entre els lliviencs són el bàsquet i el futbol. A l'estiu la piscina s'omple de turistes.
 
D'altra banda, al poble hi ha la Penya Barcelonista de Llívia.
 
==Accessos==
*N-152 des de Puigcerdà i C.D. 68 francesa fins enllaçar amb el segon tram de la N-152 dins el terme municipal de l'enclavament. (lliure circulació, d'acord amb l'article 21 del Tractat de Límits del 26-VI-1.866)
*Accessos des de Llívia per la N-152 a les carreteres franceses d'Estavar-Font Romeu i Sallagosa.
 
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497=55| 1515=40| 1553=72| 1717=680| 1787=777| 1857=968| 1860=903| 1877=1.070| 1887=1.236| 1900=941| 1910=994| 1920=877| 1930=743| 1940=723| 1950=755| 1960=755| 1970=856| 1981=921| 1990=910| 1992=851| 1994=903| 1996=924| 1998=975| 2000=1.013| 2002=1.133| 2004=1.173| 2006=1.291}}
 
-->
== Liammoù diavaez ==
{{Commons|Category:Llívia}}
* [http://www.idescat.es/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17094 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
* [http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.ab389f3014923b227db2b8f6b0c0e1a0/?vgnextoid=ab7305551ee82110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ab7305551ee82110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Festcat. Escola de la festa]
 
 
 
 
43 616

modifications