*''Ur pennad [[Caria]] zo ivez.''
[[ImageRestr:Turkey ancient region map caria.JPG|thumb|right|Karia, en [[Azia Vihanañ]]. ]]
[[FileRestr:Map of Caria.svg|thumb|right|260px| Kêrioù Karia]]
'''Karia''' (''Καρία'' e gregach, ''Karya'' e turkeg ) a oa ur vro gozh , pe ur broviñs, e mervent [[Azia Vihanañ]], etre [[Likia]] er reter, [[Frigia]] en hanternoz, [[Lidia]] er c'hornôg, ha [[Mor Egea]] er c'hreisteiz .
Hervez [[Herodotos]] e oa [[Minoiz]] a orin e oa tud Karia. Tud Karia avat a lavare e oant tud eus Anatolia aet da voraerien hag e oant kerent d'ar Vysianed ha da dud Lidia.
Hellened Ionia ha [[Doria]] eo a drevadennas ar c'hornôg anezhi hag en em veskas gant tud Karia evit sevel stadoù [[hellen]] nevez, eno zouez kêrioù [[Knidos]], pe [[Halikarnassos]]. Karianed a veze graet eus an dud orin degouezhet er vro a-raok an Hellened.
Pa deuas ar Bersed e voe savet ur [[satrapiezh]] ganto. Ar satraped avat a em zalc'he evel rouaned, evel [[Mausolos]] pe e wreg [[Artemisia II]] . Gant an impalaeriezh roman e oa ur broviñs roman en Azia.
==Yezh==
Ur yezh anatolek a gomze ar Garianed.
<!--
Les sites archéologiques y sont nombreux : remparts, murailles, [[palestre]]s, stades, temples ([[Milas (Muğla)#Euromos|Euromos]], [[Milas (Muğla)|Mylasa]] et [[Aphrodisias]]) et le sanctuaire de [[Milas (Muğla)#Labranda|Labranda]]<ref>[http://www.istanbulguide.net/insolite/info/francais/turquie_occidentale/meandre_map.htm Vallée du Méandre - carte - map ]</ref>.
-->
==Kêrioù==
*[[Milas (Muğla)|Mylasa]] ([[Milas (Muğla)|Milas]])
== Tud ==
* [[Herodotos]],
* [[Mausolos]], [[satrap (Pers)|satrap]] Karia er IVvet kantved kent JK
* [[Artemisia II]], c'hoar ha pried da Mausolos, satrapez Karia etre 352 ha 350 kent JK
* [[Ada Karia]], c'hoar da Mausolos ha satrapez Karia e 344 kent JK
* [[Mélancomas Karia]], dornataer, trec'h e meur a emgann hep skeiñ taol ebet <ref>[[Dion Chrysostome]], ''Discours'', 28 et 29.</ref>.
<!--pour qui fut édifié le [[Mausolée d'Halicarnasse]]
== Bibliographie ==
* {{Ouvrage |auteur=Isabelle Pimouguet-Pédarros |titre=Archéologie de la défense. Histoire des fortifications antiques de Carie, époques classique et hellénistique |éditeur=Presses universitaires de Franche-Comté |collection=Institut des sciences et techniques de l'Antiquité|ville=Besançon |année=2000 |isbn=2-913322-88-3}}.
[[phéniciens|phénicienne]], prise ensuite par les [[Doriens]] qui fondent les cités de [[Cnide]] et d'[[Halicarnasse]]. Sous la domination des [[Perses]], elle devient une [[satrapie]], rapidement gouvernée par des satrapes locaux qui se comportent comme des monarques autonomes, comme [[Mausole]] ou sa femme [[Artémise II]]. Sous l'[[Empire romain]], la Carie devient une province romaine d'Asie.
Les sites archéologiques y sont nombreux : remparts, murailles, [[palestre]]s, stades, temples ([[Milas (Muğla)#Euromos|Euromos]], [[Milas (Muğla)|Mylasa]] et [[Aphrodisias]]) et le sanctuaire de [[Milas (Muğla)#Labranda|Labranda]]<ref>[http://www.istanbulguide.net/insolite/info/francais/turquie_occidentale/meandre_map.htm Vallée du Méandre - carte - map ]</ref>.
[[Catégorie:Géographie de la Grèce antique]]
-->
== Notennoù==
<references/>
|