Kentañ brezel ar garlouriezh : diforc'h etre ar stummoù

Endalc’h diverket Danvez ouzhpennet
Diverradenn ebet eus ar c'hemm
Diverradenn ebet eus ar c'hemm
Linenn 3:
==Orin==
[[Restr:Fernando VII - Vicente López.jpg|thumb|[[Fernando VII]], roue Spagn.]]
[[Image:Marie-Christine_de_Bourbon-Siciles,_Reine_d'Espagne.jpg|thumb| [[Maria Cristina an Div Sikilia (1806-1878)]], intañvez Fernando VII, mamm Isabel II. Poltred gant [[Franz Xaver Winterhalter]] en 1841]]
[[Restr:Carlos María Isidro.JPG |thumb| [[Carlos de Borbón]], Kont Molina (1788-1855)]]
An Infant [[Infant Carlos, Kont Molina |Carlos de Borbón]] (1788-1855), kont Molina, a oa breur yaouank d'ar roue [[Fernando VII]]. Hennezh a gave dezhañ e vije bet roue goude marv Fernando, rak pennhêr ebet n'en devoa e vreur. Ouzhpenn-se, e [[1829]], e varvas ar rouanez [[Maria Josepha von Sachsen (1803–1829)]], trede pried ar roue, da 26 bloaz. Ha setu nevez intañvet ar roue evit an trede gwech e [[1829]], hag eñ divugel. Digor e oa an hent da Garlos war-du ar gurunenn.
Linenn 28:
el rey publica la Pragmática Sanción de Carlos IV aprobada por las Cortes de 1789, que dejaba sin efecto el Reglamento de 10 de mayo de 1713 que excluía la sucesión femenina al trono hasta agotar la descendencia masculina de Felipe V. Se restablecía así el derecho sucesorio tradicional castellano, recogido en Las Partidas, según el cual podían acceder al trono las hijas del rey difunto en caso de morir el monarca sin hijos varones.
 
LaOuzhpenn cuestiónafer dinásticahêrezh noar fuegurunenn laa únicaoa razónabeg ded'ar la guerrabrezel. Tras la Guerra de la Independencia, Fernando abolió la Constitución de 1812, pero tras el Trienio Liberal (1820-1823), Fernando VII no volvió a restaurar la Inquisición, y en los últimos años de su reinado permitió ciertas reformas para atraer a los sectores liberales, que además pretendían igualar las leyes y costumbres en todo el territorio del reino eliminando los fueros y las leyes particulares, al tiempo los sectores más conservadores se agrupaban en torno a su hermano Carlos.
 
-->
 
Linenn 35 ⟶ 34:
Ar maezioù ha kêrioù bihan [[Euskal Herria]] ac'h eas a-du gant Carlos, en abeg d'ar "[[fueros]]" ha gras d'ar gloer izelañ er parrezioù, eme lod eus an istorourien. Kaoz zo bet meur a wech da c'houzout hag a-du gant ar fueros e gwirionez e oa karlourien Euskal Herria, met n'eus ket a emglev war ar poent-se.
 
En Aragon ha Kataloña e voe gwelet evel ur chañs da adkavout gwirioù forel kollet da vare [[Brezel Hêrezh Spagn]] <!--de recuperar sus derechos forales, perdidos tras la Guerra de Sucesión Española, mediante los Decretos de Nueva Planta. La jerarquía eclesiástica se mantuvo ambigua, aunque una parte importante del clero (como por ejemplo, el famoso Cura Merino) se unió a los carlistas.
 
En tu all, lose liberalesoa yemglev moderadosetre sear unieronfrankizourien parahag ar gempennourien glouar evit apoyarharpañ a María Cristina yhag ahe su hijamerc'h Isabel. Controlaban las principales instituciones del Estado, la mayoría del ejército y todas las ciudades importantes. Los liberales recibieron apoyo del Reino Unido, Portugal y Francia en forma de créditos para el tesoro y de fuerzas militares. Los británicos enviaron la Legión Auxiliar Británica, cuerpo de voluntarios al mando del general George Lacy Evans, en tanto que la Royal Navy realizaba funciones de bloqueo. Portugaliz a gasas ur rannarme dindan Baron an Antas, ar C'hallaoued al Lejion Estren, ouzhpenn ma veze colaborar en el control de la frontera y de las costas españolas.
-->
Skoazellet e voe ar rejantez gant broioù all. Portugaliz a gasas ur rannarme dindan Baron an Antas, ar C'hallaoued al Lejion Estren e 1834, ouzhpenn ma vezent oc'h evezhiañ an harzoù hag an aodoù spagnol.
 
 
==Brezel==
[[file:Zumalacarregui portrait.png|right|200px|thumb|Ar jeneral karlour [[Tomás de Zumalacárregui]].]]
[[Image:Primera Guerra Carlista.jpg|thumb|left|Ar [[Cincomarzada]] (1838).]]
Brezel a voe etre harperien an div gostezenn. Kalet e voe e hanternoz ar vro. Un arme 13 000 den a oa dindan ar jeneral karlour [[Tomás de Zumalacárregui]], ha trec'h e voe meur a wech. Arme Isabel II ne oa ket evit stourm hep skoazell a-ziavaez .
 
[[Image:Primera Guerra Carlista.jpg|thumb|left|Ar [[Cincomarzada]] (1838).]]
 
<!--
E [[Madrid]] une régence [[libéralisme politique|libérale]] se met en place dindan ar rouanez [[Marie-Christine de Bourbon-Siciles (1806-1878)|Marie-Christine]], dans les régions du nord de l'Espagne, comme la [[Communauté forale de Navarre|Navarre]] pe [[Katalogna]], nombreux sont ceux qui redoutent le [[centralisme]] et l'[[anticléricalisme]] affichés par le nouveau pouvoir.

C'est donc naturellement dans ces régions que le prétendant [[Charles de Bourbon (1788-1855)|Charles]] trouve l'essentiel de ses soutiens.
 
Les troupes isabelines, c'est-à-dire partisanes de la jeune [[Isabel II]], ne peuvent résister sans une aide extérieure. Le [[Royaume-Uni]] envoie alors en Espagne une légion de volontaires tandis que la [[France]] lui cède la [[Légion étrangère]] ([[1834]]).
 
Goude meur a vloavezh-brezel (qui [[Guerre civile portugaise|déborde un moment les frontières portugaises]]), la première guerre carliste se solde par la défaite des carlistes et la signature du [[feur-emglev Bergara]], d'an 31 Eost 1839. La résistance du chef militaire [[Ramón Cabrera]] se poursuit toutefois dans le [[Maestrazgo]] betek Mae [[1840]].