Stumm eus an 10 Gen 2019 da 19:05 kemmañ VIGNERON (kaozeal \| degasadennoù) Merourien etrefas, Merourien 64 147 kemm D replaced: , → , (6) using AWB ← Kemm kent		Stumm eus an 6 Meu 2022 da 07:42 kemmañ dizober VIGNERON (kaozeal \| degasadennoù) Merourien etrefas, Merourien 64 147 kemm D ortho, replaced: <ref → <ref (2), .<ref>John Horace Round, « Geoffrey de Mandeville: A Study of the Anarchy », Publicat per Ayer Publishing, 1972, Apèndix D.</ref> → <ref>John Horace Round, « Geoffrey de Mandeville: using AWB Kemm nevesoc'h →
Linenn 4: Mab yaouañ [[Steven Iañ Pentevr]] († 1135/36 pe 1138<ref name=Everard189>Judith Everard, ''Brittany and the Angevins: province and empire, 1158-1203'', coll. Cambridge studies in medieval life and thought, Cambridge University Press, 2000, p.189. {{ISBN\|978-0-521-66071-6}}</ref>) ha [[Hawiz Gwengamp]] e oa. E dad a oa [[kont Pentevr]]. Dimeziñ a reas da [[Berta Breizh]], merc'h pennhêrez [[Konan III]], [[dug Breizh]], ha Mathilde Normandi. Pa varvas e dad e tegouezhas dezhañ e zouaroù e Bro-Saoz, deuet a-berzh breudeur e dad. <!-- Linenn 11: === A Anglaterra === Es refereix sovint a ell com "Comte de Richmond" (''Earl of Richmond''), encara que no hi ha evidència de la seva creació com a tal.<ref>John Horace Round, « Geoffrey de Mandeville: A Study of the Anarchy », Publicat per Ayer Publishing, 1972, Apèndix D.</ref>. Sembla que la seva creació fou implícita, i va tenir els mateixos poders al Richmondshire que els altres comtes A la guerra civil per la corona d'Anglaterra, va servir al rei [[Esteve d'Anglaterra]] contra [[Matilde d'Anglaterra\|Matilde l'Emperadriu]]. Vers 1140 va entrar en conflicte amb el seu veí Guillem el Gros, comte de Richmond, entre d'altres qüestions pel control de les possessions de Gilbert de Gant, el seu cosí germà, durant la minoria d'edat.<ref name="Dalton">Paul Dalton, Rosamond McKitterick, Christine Carpenter, Jonathan Shepard, ''Conquest, Anarchy and Lordship: Yorkshire, 1066-1154'', Cambridge University Press, 2002, pàgs. 164-165. {{ISBN\|0-521-52464-4}}.</ref> El mareix 1140, el rei el va enviar a Cornwall ([[Cornualla (Gran Bretanya)\|Cornualla]]) per dirigir una contraofensiva contra Reginald de Dunstanville, el comte de [[Cornualla (Gran Bretanya)\|Cornualla]].<ref name="Crouch">David Crouch, « Reginald, earl of Cornwall (d. 1175) », ''Oxford Dictionary of National Biography'', Oxford University Press, Sept 2004; online edition, Octubre de 2008.</ref> Aquest últim estava duent a terme una campanya contra els barons locals hostils a la seva mitja germana Matilde.<ref name="Crouch"/> Alan va troba un cert suport.<ref name="Crouch"/> Va aconseguir aïllar al seu adversari, que ja no controlava més que un territori limitat a un sol castell (probablement el de Launceston).<ref name="Crouch"/> Alan va ser capaç de mantenir la seva posició com a comte de Cornualla, i fins i tot va reunir un tribunal a Bodmin.<ref name="Crouch"/> A finals de 1140, Alan va ocupar en nom del rei el castell de Galclint (generalment identificat com Castell de Belvoir) a Ranulf de Gernon, que poc abans l'havia adquirit expulsant a Guillem de Aubigny, senyor de Belvoir.<ref>David Crouch, ''The Reign of King Stephen, 1135-1154'', Pearson Education Limited, 2000, pàg. 145.</ref>. En 1140, després de la presa del poder pel rei de la ciutat i el castell de Lincoln al comte de Chester Ranulf de Gernon, es va preparar una gran batalla. El rei va ordenar atacs contra els castells Ranulf a la regió.<ref name="Crouch2"/> Alan el negre va atacar Belvoir, que el comte havia adquirit recentment.<ref name="Crouch2"/> També va prendre els castells de Ripon i Howden, on va trobar deixar de guarnició a tropes lleials al rei.<ref name="Crouch2"/> Després es va unir al rei a Lincoln, amb tropes procedents de Yorkshire, que va mobilitzar amb l'ajuda de Guillem el Gros comte de York.<ref name="Crouch2">David Crouch, ''The Reign of King Stephen, 1135-1154'', Longman, 2000, pàgs. 139-142.</ref> El 2 de febrer de 1141, va participar a la [[batalla de Lincoln]] en el qual el rei fou capturat. D'acord amb Joan de Hexham, va fugir abans que comencés la batalla. Hi ha dues versions diferents del que va fer en els dies següents a la batalla.<ref name="Cronne"/> Per la ''Gesta Stephani'', va tractar de capturar al comte de Chester en una emboscada, però ell mateix fou capturat i empresonat.<ref name="Cronne"/>Va haver de rendir la fortalesa de Galclint i fer homenatge a Ranulf Gernon.<ref>Paul Dalton, Rosamond McKitterick, Christine Carpenter, Jonathan Shepard, ''Conquest, Anarchy and Lordship: Yorkshire, 1066-1154'', Cambridge University Press, 2002, pàg. 162.</ref> Segons Juan de Hexham, fou capturat en una trampa pel comte de Chester quan es va presentar davant de Galclint on se l'havia cridat per parlamentar.<ref name="Cronne">H. A. Cronne, « Ranulf de Gernons, Earl of Chester, 1129-1153 », ''Transactions of the Royal Historical Society'', Fourth Series, vol. 20 (1937), pàgs. 103-134.</ref>. Aquests esdeveniments permeteren a Reginald de Dunstanville recuperar el control de Cornualla.<ref name="Crouch"/> El seu conflicte amb el comte de York es va reprendre el 1142, i Esteve va haver d'anar al Yorkshire per evitar una guerra oberta entre els dos barons, que eren dels seus partidaris destacats.<ref>Paul Dalton, « William le Gros, count of Aumale and earl of York (c.1110–1179) », ''Oxford Dictionary of National Biography'', Oxford University Press, 2004</ref> El 1143, va ajudar a William Cumin, usurpador de la diòcesi de [[Durham]] en la defensa de la ciutat contra les forces del legítim bisbe Guillem de Sainte-Barbe.<ref>Paul Dalton, Rosamond McKitterick, Christine Carpenter, Jonathan Shepard, ''Conquest, Anarchy and Lordship: Yorkshire, 1066-1154'', Cambridge University Press, 2002, pàg. 167.</ref>. No tenia reputació d'amic de l'Església, tot i que sembla haver canviat al final de la seva carrera.<ref name="Cronne"/> Per H.A. Crone, els seus seguidors jugaren un paper important en l'arrest del bisbe Roger de Salisbury i els seus nebots el 1139.<ref name="Cronne"/> Cap al final de l'any 1140, va estar involucrat en la destrucció de propietats de l'Església pertanyents a l'arquebisbe de York.<ref name="Cronne"/> En 1144 va damnar l'església de Rippon.<ref name="Cronne"/> El 1143 va estar en conflicte amb el comte de York i Ranulf Gernon per la custòdia dels dominis d'Adam (II) de Brus (futura casa dels Bruce) durant la seva minoria d'edat.<ref>Janet E. Burton, ''The Monastic Order in Yorkshire, 1069-1215'', Cambridge University Press, 1999, pàg. 202.</ref>. === E Breizh=== A Bretanya, sembla que Alan s'havia apoderat de la regió de [[Trégor]] (Tréguier o Bro Dreger) senyoriu independent (conegut com [[comtat de Guingamp]]) que originalment va pertànyer al seu germà Enric I de Penthièvre <ref name=Everard31>Judith Everard, ''op. cit.'', pàg. 31.</ref> quan es va procedir a la divisió en dues parts iguals del domini de Penthièvre feta pel seu pare, Esteven I de Penthièvre. La major part es coneix com el comtat de Penthièvre (o comtat de Lamballe, per la senyoria de Lamballe).<ref name=Everard31/> Enric sembla que fou convençut de donar-li i no casar-se.<ref name=Everard31/> Cal destacar que, en 1145, Alan apareix confirmant una donació feta pel seu pare a l'abadia de Guingamp, el que demostra que ell era el senyor d'aquest domini.<ref name=Everard31/> === Final de la seva vida=== Quan va morir en 1146, el seu fill, Conan, era un menor d'edat. El seu dret a l'honor de Richmond només fou reconegut vers 1153-1154.<ref name="Jones"/> Va morir a Bretanya i va ser enterrat a la abadia de Notre-Dame de Bégard <ref>Paul Jeulin, « Un grand « Honneur » anglais, Aperçus sur le « Comté » de Richmond en Angleterre, possession des ducs de Bretagne (1069/71-1398) », ''Annales de Bretagne'', vol. 42, n° 3-4 (1935), pàgs. 265-302.</ref> ===Família i descendents=== Linenn 43: * [[Conan IV el Petit]] o [[Conan IV de Bretanya]] († 1171), duc de Bretanya . * Constància o [[Constança de Bretanya]] († 1195), esposa del vescomte Alan III de Rohan * Enoguen de Penthièvre († 1187), tercera abadessa de l'abadia de Saint-Sulpice de Rennes EL 1171. En 1148, la seva vídua es va tornar a casar amb [[Eudes de Porhoet]], [[vescomtat de Porhoet\|vescomte de Porhoet]]. Linenn 50: * [[Comtat de Richmond]] == Fonts == * [http://fmg.ac/Projects/MedLands/BRITTANY.htm Descendents dels comtes de Penthièvre] a Medieval Lands. --> Linenn 62 ⟶ 59: ==Pennad kar== *[[Steven Treger]] [[Rummad:Marvioù 1146]]

Alan Pentevr : diforc'h etre ar stummoù