Digeriñ al lañser pennañ

Kemmoù

1 okted lamet ,  11 vloaz zo
Diverradenn ebet eus ar c'hemm
==Istor==
Dont a ra hec'h anv eus hini [[Livia]], gwreg an impalaer roman [[Augustus]].
====Ragistor====
 
Hervez an dihelloù ez eo e Llívia edo an tolpad tud koshañ anavezet e Cerdanya.
<!--
La primera ocupació del territori correspon a la fi de l'edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a rampeu. La població indígena rebé les influències del món ibèric i poc temps després, cap al darrer quart del segle I aC, la colonització romana.
S’ha especulat amb que la població anomenada Brachile, capital dels karretans, ceretans o ceretes, podia haver estat la Llívia preromana.
 
== Geografia ==
{{entcat|[[Llívia]]|1.188}}
|}
Està situada al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles.
 
Està situada al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles.
 
Està limitat pels termes de la [[Guingueta d'Ix]] –zona de [[Càldegues]]– i de [[Santa Llocaia]] –[[Serra de Concellabre]]–, a migdia; d'[[Ur]] i d'[[Angostrina i Vilanova de les Escaldes]], a ponent; de [[Targasona]], per tramuntana; i d'[[Estavar]] i de [[Sallagosa]], a llevant.
 
[[Imatge:Llívia panoràmica.jpg|thumb|300px|Vista panoràmica de Llívia i el seu entorn]]
 
 
 
====Prehistòria====
Llívia és documentalment l'agrupació humana més antiga de la Cerdanya.
La primera ocupació del territori correspon a la fi de l'edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a rampeu. La població indígena rebé les influències del món ibèric i poc temps després, cap al darrer quart del segle I aC, la colonització romana.
S’ha especulat amb que la població anomenada Brachile, capital dels karretans, ceretans o ceretes, podia haver estat la Llívia preromana.
 
====Ocupació Romana====
179 692

modifications