Stumm eus an 1 Gwe 2008 da 16:15 kemmañ Llydawr (kaozeal \| degasadennoù) 84 989 c'hemm Diverradenn ebet eus ar c'hemm ← Kemm kent		Stumm eus an 1 Gwe 2008 da 17:20 kemmañ dizober Bianchi-Bihan (kaozeal \| degasadennoù) 192 992 kemm Diverradenn ebet eus ar c'hemm Kemm nevesoc'h →
Linenn 1: [[Image:Localización de Llívia - Gerona.png\|thumb\|left\|E ~~men~~Llívia ~~emañ~~(e ~~Llívia,~~ruz) e proviñs Girona, e Katalonia]] [[Skeudenn:Localització de l'Alta Cerdanya als Pirineus Orientals.svg\|thumb\|right\|[[Llívia]] (e gwenn) enklozet ere departamant gall ar [[Pyrénées Orientales]].]] [[Skeudenn:Llívia carrer.jpg\|thumb\|right\|250px\|Straed e Llívia]] Linenn 6: '''Llívia''' (''Livia'' e [[galleg]] ha [[spagnoleg]]) zo ur gumun eus [[Cerdanya]], e [[Pireneoù]] [[Katalonia]]. Eviti da vout [[enklozadur\|enklozet]] e [[departamant gall]] ar [[Pyrénées-Orientales]] ez eo stag ouzh [[Spagn]], ouzh proviñs [[Girona]], e Katalonia. ==Bevennoù== Bevennet eo gant ar c'humunioù -mañ: [[Guingueta d'Ix]] –zona de [[Càldegues]]– i de [[Santa Llocaia]] [[Serra de Concellabre]] [[Ur]] [[Angostrina i Vilanova de les Escaldes]] [[Targasona]] [[Estavar]]ha [[Sallagosa]]. Uhel eo Llívia: 1224 m dreist live ar mor. 12,93 km2 zo dezhi, 1388 a dud a oa e 2007. Linenn 28 ⟶ 38: Dont a ra hec'h anv eus hini [[Livia]], gwreg an impalaer roman [[Augustus]]. ====Ragistor==== Hervez an dihelloù ez eo e Llívia edo an tolpad tud koshañ anavezet e Cerdanya, e dibenn oadvezh an arem. Levezonoù iberek da gentaén, romanek da c'houde, a voe war ar boblañs. <!-- La primera ocupació del territori correspon a la fi de l'edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a rampeu. La població indígena rebé les influències del món ibèric i poc temps després, cap al darrer quart del segle I aC, la colonització romana. S’ha especulat amb que la població anomenada Brachile, capital dels karretans, ceretans o ceretes, podia haver estat la Llívia preromana. Linenn 40 ⟶ 49: \|} Està situada al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles. Està limitat pels termes de la [[Guingueta d'Ix]] –zona de [[Càldegues]]– i de [[Santa Llocaia]] –[[Serra de Concellabre]]–, a migdia; d'[[Ur]] i d'[[Angostrina i Vilanova de les Escaldes]], a ponent; de [[Targasona]], per tramuntana; i d'[[Estavar]] i de [[Sallagosa]], a llevant. El [[Segre]] creua el terme municipal, entrant-hi per [[Estavar]]. Al seu pas per Llívia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i Éguet. Linenn 47 ⟶ 56: Al seu territori destaquen el [[Puig de Llívia]] (1.357,5 m) –també dit Turó del Castell–, el [[Serrat de Baladret]] (1.428 m) i el [[Pla del Tudó]] (1.403 m), a més de la Roca Canal i el [[Serrat de Palmanill]], tot formant una petita serra prolongada en direcció al caos de Targasona i d'Angostrina, i sobresortint de la fèrtil plana que envolta la vila. --> [[Imatge:Llívia panoràmica.jpg\|thumb\|300px\|Vista panoràmica de Llívia i el seu entorn]]▼ ▲[[~~Imatge~~Image:Llívia panoràmica.jpg\|thumb\|300px\|~~Vista~~Gwel ~~panoràmica de~~eus Llívia ~~i el~~hag ~~seu~~an ~~entorn~~trowardroioù]] ====~~Ocupació~~E dalc'h ar Romaned ~~Romana~~==== [[Image:Roman_Empire.png\|thumb\|~~Mapa~~Kartenn dean l'[[~~Imperi~~Impalaeriezh ~~romà~~roman]] a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), [[14]] dC (groc), i [[117]] dC (verd).]] --> <br> Com a conseqüència de la [[Guerres púniques\|II Guerra Púnica]], l'àrea catalana va restar sota dominació romana cap al 200 aC. Els romans varen avançar vers la Cerdanya a través de la vall del [[Tet]] (Conflent i Rosselló), procedents de Narbona.

Llívia : diforc'h etre ar stummoù