Digeriñ al lañser pennañ

Kemmoù

178 okted lamet ,  11 vloaz zo
Diverradenn ebet eus ar c'hemm
[[Image:Localización de Llívia - Gerona.png|thumb|left|E menLlívia emañ(e Llívia,ruz) e proviñs Girona, e Katalonia]]
[[Skeudenn:Localització de l'Alta Cerdanya als Pirineus Orientals.svg|thumb|right|[[Llívia]] (e gwenn) enklozet ere departamant gall ar [[Pyrénées Orientales]].]]
 
[[Skeudenn:Llívia carrer.jpg|thumb|right|250px|Straed e Llívia]]
 
 
'''Llívia''' (''Livia'' e [[galleg]] ha [[spagnoleg]]) zo ur gumun eus [[Cerdanya]], e [[Pireneoù]] [[Katalonia]]. Eviti da vout [[enklozadur|enklozet]] e [[departamant gall]] ar [[Pyrénées-Orientales]] ez eo stag ouzh [[Spagn]], ouzh proviñs [[Girona]], e Katalonia.
 
==Bevennoù==
Bevennet eo gant ar c'humunioù -mañ:
*[[Guingueta d'Ix]] –zona de [[Càldegues]]– i de [[Santa Llocaia]]
*[[Serra de Concellabre]]
*[[Ur]]
*[[Angostrina i Vilanova de les Escaldes]]
*[[Targasona]]
*[[Estavar]]ha [[Sallagosa]].
 
 
Uhel eo Llívia: 1224 m dreist live ar mor. 12,93 km2 zo dezhi, 1388 a dud a oa e 2007.
Dont a ra hec'h anv eus hini [[Livia]], gwreg an impalaer roman [[Augustus]].
====Ragistor====
Hervez an dihelloù ez eo e Llívia edo an tolpad tud koshañ anavezet e Cerdanya, e dibenn oadvezh an arem. Levezonoù iberek da gentaén, romanek da c'houde, a voe war ar boblañs.
<!--
La primera ocupació del territori correspon a la fi de l'edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a rampeu. La població indígena rebé les influències del món ibèric i poc temps després, cap al darrer quart del segle I aC, la colonització romana.
S’ha especulat amb que la població anomenada Brachile, capital dels karretans, ceretans o ceretes, podia haver estat la Llívia preromana.
 
|}
Està situada al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles.
 
Està limitat pels termes de la [[Guingueta d'Ix]] –zona de [[Càldegues]]– i de [[Santa Llocaia]] –[[Serra de Concellabre]]–, a migdia; d'[[Ur]] i d'[[Angostrina i Vilanova de les Escaldes]], a ponent; de [[Targasona]], per tramuntana; i d'[[Estavar]] i de [[Sallagosa]], a llevant.
 
El [[Segre]] creua el terme municipal, entrant-hi per [[Estavar]]. Al seu pas per Llívia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i Éguet.
 
Al seu territori destaquen el [[Puig de Llívia]] (1.357,5 m) –també dit Turó del Castell–, el [[Serrat de Baladret]] (1.428 m) i el [[Pla del Tudó]] (1.403 m), a més de la Roca Canal i el [[Serrat de Palmanill]], tot formant una petita serra prolongada en direcció al caos de Targasona i d'Angostrina, i sobresortint de la fèrtil plana que envolta la vila.
-->
[[Imatge:Llívia panoràmica.jpg|thumb|300px|Vista panoràmica de Llívia i el seu entorn]]
 
[[ImatgeImage:Llívia panoràmica.jpg|thumb|300px|VistaGwel panoràmica deeus Llívia i elhag seuan entorntrowardroioù]]
 
 
====OcupacióE dalc'h ar Romaned Romana====
[[Image:Roman_Empire.png|thumb|MapaKartenn dean l'[[ImperiImpalaeriezh romàroman]] a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), [[14]] dC (groc), i [[117]] dC (verd).]]<br>
-->
<br>
Com a conseqüència de la [[Guerres púniques|II Guerra Púnica]], l'àrea catalana va restar sota dominació romana cap al 200 aC. Els romans varen avançar vers la Cerdanya a través de la vall del [[Tet]] (Conflent i Rosselló), procedents de Narbona.
 
179 755

modifications