Roxana, gwreg Alesant Veur : diforc'h etre ar stummoù

Endalc’h diverket Danvez ouzhpennet
Diverradenn ebet eus ar c'hemm
Linenn 2:
[[Image:Alexander The Greate and Roxane by Rotari 1756.jpg |thumb|right|250px|''[[Alesant Veur]] ha Roxana'', livet gant [[Pietro Antonio Rotari]] (1756).]]
 
'''Roxana''', pe Ῥωξάνη / ''Rôxánê'' e [[gregach]], eus an [[henberseg]] ''Roshanak'' pe ''Roshaniâ'' « an hini skedus » pe « steredennig» (ganet war-dro [[-345|345]]- marvet e [[-310|310 kent JK ]]), a oa ur briedpried dakentañ [[Alesant Veur]].
 
==He buhez==
Merc'h e oa Roxana d'ar priñs [[Oxyartessatrap]], eus [[BalkhOxyartes]], eeus [[BaktriaBalkh]], a zo ur gêr eus hanternoz [[Afganistan]] hiriv., neuze e [[Baktria]], ur vro en [[Impalaeriezh Pers]] . <br />
En [[-327|327]] e oa 16 vloaz pa voe tapet gant soudarded Alesant a oa oc'h aloubiñ [[Sogdiana]]. Ken brav e kavas anezhi ma fellas dezhañ dimeziñ dezhi, hag e reas hervez al liderezh [[pers]]. E [[-326|326]] ez eas gantañ da aloubiñ [[Indez]] .
Moarvat ne blijas ket dezhi [[euredoù Susa]] e [[-324|324]], pa gemeras Alesant div wreg all en un taol.
 
<br />
Mervel a reas Alesant pevar bloaz goude e eured[[Babilona]], e [[-323|323]], pevar bloaz goude e eured. Dougerez e oa Roxana avat ha genel a eure ur mab [[dalif]], [[Alesant IV Makedonia ]], pe [[Alesant Aigos]].<br />
 
Gant ar jeneral [[Perdikas]] e teuas a-benn da lazhañ [[Stateira (merc'h Darius)|Stateira]], merc'h d'ar roue [[Darius III]] hag eil pried Alesant, evit lakaat he mab da vezañ anavezet evel hêr d'ar roue hag anvet [[Alesant_IV_Makedonia]]. Lazhañ a reas ivez pe [[Drypteis]] (Pl. Alex. 77.4), c'hoar Stateira, pe [[Parysatis II]], trede pried Alesant.<br />
 
Linenn 20 ⟶ 21:
==He marv==
Gant Kassandros e voe lakaet d'ar marv war un dro gant he mab en [[-310|310]].
 
<!--
Va caure en mans d'Alexandre el Gran quan aquest va conquerir una fortalesa coneguda com la Roca a la [[Sogdiana]], on estaven la dona i filles d'Oxiartes. El conqueridor va quedar captivat pels encants de Roxana, que els macedonis deien que era la més bella de les dones asiàtiques que havien vist mai excepte la dona de [[Darios III de Pèrsia]], i va decidir casar-se amb ella. Quan Oxiartes ho va saber, es va sotmetre. Sogdiana fou l'última de les satrapies de l'Imperi Persa en caure en mans d'Alexandre, de manera que el matrimoni entre Alexandre de Macedònia i Roxana fou un intent de reconciliació d'Alexandre de Macedònia vers les satrapies bactrianes; tot i això, hi ha fonts antigues que descriuen l'amor que n'Alexandre professava a na Roxana.
 
 
 
Roxana i son fill foren víctimes de les intrigues polítiques entre els [[diàdocs]] provocades pel col·lapse de l'Imperi macedònic d'Alexandre que la mort prematura del rei van ocasionar.
 
Sembla que per tal de facilitar l'accés al tron de son futur fill, Roxana, una mica abans del naixement, i amb coneixement del regent Perdicas d'Orèstia, va enviar a l'altra esposa del seu marit, [[Barsina]] (Estàtira) i la seva germana [[Dripetis]] a Babilònia on foren assassinades (Pl. Alex. 77.4).
 
Roxana i el seu fill van acompanyar a Perdicas en la seva expedició a [[Egipte]]. Mort Perdicas va quedar sota custodia de [[Pitó (sàtrapa de Mèdia)|Pitó]] i [[Arrideu (diàdoc)|Arrideu]] ([[321 aC]]). El [[320 aC]] fou portada a [[Regne de Macedònia|Macedònia]] per [[Antípater (regent de Macedònia)|Antípater]].
 
El [[319 aC]] va morir Antípater i el govern i la regència van caure en mans de [[Polispercó]]. Roxana, temorosa del nou regent i sobretot d'Eurídice (la dona de Filip III Arrideu), es va escapar amb el seu fill cap a la cort d'[[Aecides d'Epir|Aecides]] rei de l' [[Regne de l'Epir|Epir]], on des ja feia temps vivia la mare d'Alexandre el gran, [[Olímpia d'Epir]], la qual va induir al rei Aecides d'Epir a aliar-se amb Polispercó i restaurar a Alexandre el [[317 aC]]. Filip i la seva dona Eurídice foren assassinats i Alexandre IV proclamat únic rei sota la tutela d'Olímpia.
 
Olímpia, sota pressió de [[Cassandre de Macedònia]], fou obligada a retirar-se a [[Pidna]] i Roxana i el jove rei la van acompanyar.
Quan Pidna fou conquerida, Olímpia fou executada per Cassandre ([[316 aC]]) i Roxana i Alexandre enviats a [[Amfípolis]] on es va prohibir que foren tractats com a personatges de la reialesa. Van romandre a la ciutat sota custodia de [[Glàucies (militar)|Glàucies]] fins a una data que varia segons la fonts entre el [[311 aC]] i el [[309 aC]], quan, després d'un tractat general de pau, foren executats per decisió de Cassandre.
 
 
 
-->
==Romantoù istorel==
Roxana a zo lakaet da dudenn e meur a romant istorel saoznek:
Linenn 39 ⟶ 58:
 
<!--
She bore him a posthumous son called [[Alexander IV of Macedon|Alexander IV Aegus]], after Alexander's sudden death at [[Babylon]] in [[323 BC]].